diumenge, 24 de juny del 2012

SÍNDROME QUÍMIC


SÍNDROME QUÍMIC

No és la meva intenció espantar a ningú, ni res que s’hi assembli, però en la meva vida quotidiana he sentit parlar de molts casos, i en el blog de Josep Pàmies hi trobareu molta més informació.

Potser fa massa temps que el nostre organisme està exposat a nivells químics que realment no pot assimilar, però a poc a poc i cada dia a més persones tot això va sortint.

La sensibilitat química múltiple (SQM) és una malaltia sistèmica que tot i no conèixer-se amb prou precisió, produeix respostes fisiològiques anòmales (dolor pectoral, dermatitis, arítmies, problemes intestinals, intoleràncies alimentaries, dolor muscular i articular, fatiga extrema, migranya, visió borrosa i picor d’ulls, .....) i alteracions orgàniques afectant al fetge i sistema nerviós entre altres, davant de nombrosos agents químics sintètics, fins i tot a nivells molt baixos d’exposició a tòxics normalment tolerats per la població.

Reconeguda oficialment per països com Alemanya, Japó o Àustria se la anomenat amb diferents noms alternatius ( malaltia ambiental, malaltia del segle XX, síndrome d’al·lèrgia total, hipersensibilitat química i electromagnètica,..., i encara que sigui una patologia de la que se’n parli a finals de la dècada del 2000, és coneguda des de mitjans del segle XX.

No se sap certament la quantitat de gent malalta de SQM, però es sostén la teoria de que moltes persones n’estan afectades sense saber-ho.

Alguns dels productes que poden afectar són:

Dissolvents orgànics, pintures i laques per acabats.
Plaguicides.
Fums diversos i fums de soldadura.
Metalls.
Substàncies químiques diverses.
Pols.
Diferents aliments.
Productes de perfumeria i ambientadors,...

La meitat de les persones afectades es queixen de mal de cap, debilitat, problemes de memòria, falta d’energia, molèsties en les articulacions,.....

Al voltant d’un terç tenen uns altres símptomes de sistemes orgànics com el dolor abdominal, nàusees, trastorns visuals, opressió pectoral,...

Tots aquests símptomes són referits per els afectats amb una freqüència major que la població en general, especialment els referits al sistema nerviós central, la pell, vies baixes del aparell respiratori i els generals de tipus sistèmic.


Potser desprès, no tant sols de llegir això, sinó de realment informar-nos sobre la gravetat que suposa:

El consum de diferents aliments amb nivells de residus químics X.

La senzilla exposició a nivells de contaminació X,...

Ens fan arribar a creure realment que tant sols el senzill fet de fugir de la contaminació durant una certa quantitat de temps, o el menjar productes naturals en diferent percentatge, ens faran sentir millor.

Feu hort ecològic, gaudiu d´aire natural.

                                                      

                                                                                 JOAN


ASSESSORAMENT





TENIR UN BON ASSESSORAMENT A L´HORT


En cap establiment trobarem un assessor que no ens faci gastar els diners, i que no ens faci fer tractaments fitosanitaris amb els que trencarem l’equilibri que tenim al nostre tros de natura particular i que tant apreciem, per eradicar, alguna mena de monstre (plaga).

Potser abans caldria buscar respostes a una sèrie de preguntes:

Perquè ens cal matar-ho tot?.

Perquè trencar l´equilibri natural?.

Perquè no respectem els animals beneficiosos?.

Perquè volem tenir una farmaciola cada cop més plena de productes fitosanitaris per eradicar, Déu sap quina malaltia o plaga?.

Com poder gaudir de la nostra parcel·la ( jardí, hort,...) sense enverinar-la?.

Volem menjar productes naturals?.

Volem aprendre el comportament de la natura, i formar part d´ella?.
...

En definitiva tant sols es resumeix en una pregunta:

Sabem el que volem i podem fer amb el nostre tros de natura?.


Si el nostre mal de cap es el senzill fet de gaudir de la natura, aprenguem a fer-ho, però sempre respectant-la, i convivint amb ella.

Espero que aquest blog serveixi per resoldre tots aquells problemes que molts cops ens fan dubtar de la saviesa que realment té la natura, i que entre tots aprenguem a estimar-la com realment es mereix.




                                                                                              JOAN



TRANSFORMAR EL JARDÍ EN HORT



TRANSFORMAR UN JARDÍ EN HORT



El senzill fet de canviar la nostra manera de pensar i de veure les coses, no ens ha de fer sentir inferiors als altres, sinó tot el contrari, el senzill fet de voler ser el primer de la comunitat en fer una cosa nova i molts cops criticada per els altres, ens farà ser el punt de referència per obrir el pas als que abans ho refusaven.

Quan siguem el suficientment conscients de la gran importància que te el fet de tenir la possibilitat de poder fer un hort dins de casa nostra, no dubtarem ni un sol instant en posar la nostra idea en marxa.

Sempre caldrà valorar tots els avantatges que tindrem, sense trobar-hi cap inconvenient.


Aprofitament del terreny

Senzillament en una parcel·la petita el jardí és un mal de cap afegit a tot el que representa tenir una habitació exterior, on només hi anem uns pocs dies a l´estiu i que sobretot l’hem de tenir bonic per si ve algú a veure’l.

Gaudir de la parcel·la

Si el jardí el convertim en hort, desitjarem arribar a casa per anar-hi i collir alguna cosa per posar a l´olla, o tant sols per veure com han crescut les plantes, i conèixer el seu comportament.

Rendiment de l´espai

La nostra petita zona es convertirà en una despensa de verdures, on si fem les coses be, sempre hi tindrem alguna cosa per anar a buscar amb el conseqüent estalvi de diners.

Esbarjo col·lectiu

En aquest lloc no tant sols hi gaudirà una sola persona (encarregada de l´hort), sinó que tota la família l’aprofitarà per a donar-hi el tomet, i com no?, per fer-hi alguna tasca com pot ser recollir els fruits i gaudir del seu desenvolupament.

Aprofitament del lloc

Per petita que sigui la nostra parcel·la, el cap sempre ens donarà tombs per poder fer coses noves, ampliar-ne alguna, o be rectificar dels errors, aprenent cada dia coses noves.

Àrees de repòs

Al mateix cultivar les plantes també crearem una zona per poder-les netejar al collir-les, amb la conseqüent zona per seure i des d´on podrem recrear la vista per veure la meravella que tenim a casa.

Estalvi de recursos

El nostre hort ecològic gastarà mol poca aigua i electricitat, i ja no ens caldrà tenir maquinària per tallar gespa, ni utilitzar productes fitosanitaris, que a part de l’estalvi en les verdures produïdes, estalviarem en altres costats.

Tenir natura a casa

El senzill fet de trencar la monotonia d´un jardí, ens farà tenir una gran quantitat de vegetals diferents a casa, fent córrer la imaginació cap a la seva parenta com és la natura.





                                                                           JOAN


TENIR UN HORT DE LLOGUER




TENIR UN HORT DE LLOGUER



Gaudir sense tenir propietat.

         No cal tenir el mal de cap de tenir un tros de terra, pagar la contribució, despeses de sequiatge, llaurar-ho i mantenir-ho net,...........

No tenir problemes; terres adobs, fitos, plantes, eines .................

         Saber trobar el lloc adequat on resoldre els problemes sense que ens enganyin, saber què, a qui, on, quan fer les diferents tasques que ens requereix tenir una parcel·la i poder-la tenir en condicions.


Estalviar despeses d’estris i maquinària.

         No ens cal tenir un arsenal d´eines que tant sols utilitzarem un cop a l´any, o potser mai, tant sols ens cal tenir les eines comunitàries que ens deixa la mateixa empresa.

Tenir un tècnic a l´abast.

La por del ser humà en començar coses noves, molts cops ens fa desistir de fer-les, en aquest cas el tècnic de l´empresa ens dirà en cada moment tot el que ens cal fer, i com fer-ho.

Poder gaudir de festes i esbarjo.

         En els espais comunitaris disposarem de la zona adequada per realitzar qualsevol acte que vulguem, i amb l´espai necessari per poder gaudir amb tranquil·litat.

Compromís d´un any o menys.

         Tots els cicles dels horts tenen un mínim d´un any, quan haurem passat una rotació de cultius la nostra experiència ens farà voler tornar a començar el següent amb més il·lusió, tot i que durant tot l´any podrem tenir cultius.

Vacances per la família.

         Les vacances no són més que un desconnectar dels mals quotidians, però el senzill fet de tenir un lloc on esbargir-nos quotidianament ens farà gaudir de vacances diàriament.

Jocs per la canalla.

         La nostra canalla necessita espai, i també al·licients per veure les coses més naturals, tot això i més ho trobareu en les zones d´horts comunitaris, juntament amb la relació sana amb canalla de la seva edat.

Menjar be i nostre.

         Si produïm els nostres aliments, realment sabrem el que mengem i a part també potenciarem el menjar sa i amb productes vegetals, introduint-nos a fer unes dietes més equilibrades.

Poder tenir animals.

Dins del nostre espai també podrem tenir animals com conills o gallines que podrem alimentar amb les sobres del nostre hort, i d´aquesta manera menjar una carn i ous més naturals.

Estar a la natura.

         Avui en dia, i cada cop més l´estar en contacte amb la natura és primordial per poder tenir una vida menys estressant, no ens cal anar lluny ni  fer grans despeses, tant sols ens cal gaudir del nostre hort.

Altres.

         De fet com més i pensem més avantatges hi trobarem, tant sols en cal fer el primer cop de cap.




                                                                  JOAN


FER UN HORT



 FER UN HORT



Avui en dia, i per desgràcia, s’estan fonent les costums i les tradicions, el consumisme ens està atacant de ple, i la televisió ens ofega les converses.

La gent gran han deixat de ser els savis de la família, i quan ens comencen a parlar de les coses d’abans, els arribem a batejar com a antiquats i fora de temps.

Potser si que realment som molt espavilats, i estem molt al dia de les noves tecnologies i els avenços de les tècniques, però molts cops potser oblidem les coses senzilles i realment importants que te la vida.

La senzillesa de la natura, la germinació d´una llavor, així com el fet de veure créixer i fructificar allò que realment nosaltres mateixos hem dut a terme començant de zero, és realment el que ens fa sentir be.

Podem deixar una mica de costat la tecnologia, i tornar una mica a ser com abans, gaudint de les coses més insignificants, i intentant seguir deixant l´emprenta que generacions passades ens han deixat d´herència.

Potser no cal que donem el tomb a la truita per ser com abans i tornar enrere en temps de la prehistòria, però si cal que intentem compaginar les dues coses repartint el temps per poder-ho gaudir tot alhora.




                                                                           JOAN


COMPOSTAR





COMPOSTAR


Compostar és sotmetre la matèria orgànica a un procés de transformació per obtenir compost ( adob natural).

Aquesta transformació es pot dur a terme en qualsevol casa mitjançant un compostador, sense cap mena de mecanisme, cap motor ni despesa de manteniment.

La brossa diària que es genera conté un 40% de matèria orgànica, que pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d’humus per les plantes i els conreus.

De cada 100 Kg. de brossa orgànica s’obtenen 30 Kg. de compost.

D´aquesta manera es contribueix a la reducció de les deixalles que es porten als abocadors o a les plantes de vaporització.

Al mateix temps s’aconsegueix reduir el consum d´adobs químics.


BENEFICIS DEL COMPOSTATGE


      Dona consistència als terrenys sorrencs.

      Dona esponjositat als terrenys argilosos.

      Ajuda a retenir nutrients.

      Reté humitat.

      Proporciona una millora del drenatge.

      Aporta nutrients de forma esglaonada.

      Augmenta la quantitat de microorganismes beneficiosos en el terra.

      Eviten la compactació del terra(llambrics,...).

      Afavoreixen l´arrelament de les hortalisses.


IMITACIÓ DE LA NATURA


      Fulles, branques, herbes, excrements,... +  sol, pluja, calor/fred,...  +  espècies vives ( insectes, cucs, llimacs, fongs,..) =  humus, bona olor, adob, i transformació de la matèria.


QUÈ CAL TENIR PER COMPOSTAR


      Tenir un compostador de material reciclat i reciclable.

      Tenir un airejador de compost.

      Una pala per extraure el compost.

      Un recipient per recollir-lo (cabàs, galleda,...).


OPCIONAL

      Una bio trituradora.

      Un purgador.

      Unes tisores.


ON POSEM EL COMPOSTADOR


      A  l´ombra.

      En un lloc espaiós.

      Prop del propi hort o jardí.



     QUÈ PODEM COMPOSTAR


      Restes de fruita i verdura.

      Clasques  d´ou aixafades.

      Derivats de productes lactis (caducats o no ).

      Taps de suro i paper de cuina.

      Oli i vinagre d´amanir (dosificant la dosi ).

      Marro de cafè i restes d´infusions.

      Cartrons i papers reciclats.

      Vi i cervessa ( dosificant la dosi ).

      Restes de poda triturades.

      Gespa i restes vegetals.

      Cendres i restes de fusta natural.


QUÈ NO PODEM COMPOSTAR


      Carn, peix, ossos,... (pudors i mosques).

      Closques de fruits, pinyes,...(lentes).

      Vegetals i fruits malats o podrits ( 65º com a mínim en el compostador).

      Fems de carnívors.

      Cendres de fustes tractades, aglomerats, vernissats, encolats,...

      Cendres de tabac.

      Medicaments.

      Restes d´aspirar o escombrar (metalls).



BARREJA DE MATERIALS


      Fer capes.

      No posar molt gruix d´un sol material.

      Tres parts de materia humida x una de seca.

      Barrejar i airejar almenys un cop per setmana.

      Guardar matèria seca per disposar-ne.



CAL BARREJAR-HI AIGUA ?


      Tenint el compostador a l´ombra gairebé mai.

      En sequera, tant sols humitejar.

      Millor barrejar-ho de tant en tant.

      Imitar els femers dels avantpassats, però al estar tapats no gasten aigua.

      Imitar la natura (tenir paciència) .



PODEM AFEGIR-HI TERRA, O ACCELERADORS?


      La terra evita l´aireació .

      La terra compacta el procés.

      El compost ha de ser 100% restes vegetals.

      El procés ha de ser natural.

      El procés no és lent.



SI HI HA ALGUNA COSA QUE NO HEM FET BÉ


Aquesta informació us permetrà solucionar qualsevol tipus d'incomoditat. En general, no hi ha d'haver cap problema.


EL QUE NO HEM FET BE: SOLUCIONS


·        Fa olor d’amoníac:

Hi ha massa gespa sense Barrejar. Remenar i barrejar amb fulles seques.


· Fa olor de podrit: 

      Hi ha massa matèria orgànica en descomposició, cal barrejar-hi fulles seques i tapar-ho.

·        El compost és massa humit: 

       Cal barrejar-hi  matèria seca, hi ha poc oxigen i cal remenar-ho.

·        Hi ha mosquetes de la fruita: 

           Estan fent la seva funció; per si no es volen veure tant, s’han d’enterrar una mica les restes de cuina entre les fulles seques.


·        La matèria està seca i freda: 

           Hi falta humitat, cal barrejar-hi el que hi ha amb restes de cuina i remoure-ho.



LA COLLITA DE COMPOST: QUAN I COM FER-LA.


La collita és el moment més esperat i més gratificant de tot el procés.

En funció del tipus de vegetals dipositats, la collita del compost es farà als tres, quatre o cinc mesos desprès de començar de zero.

Hi ha restes que es desfan en pocs dies i n’hi ha que triguen mesos.

Si es vol saber si el compost està madur, s’ha d’agafar un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc; si es tracta d’una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no és gaire humida, i si no s’hi reconeix res del que s’ha abocat al compostador, excepte branques, pinyes i pinyols, que es separaran amb un garbell i es tornaran a introduir al compostador perquè continuïn el seu procés més lent i tornin a servir d'estructurant.

La temperatura serà la de l’ambient a causa de la falta d'activitat dels microorganismes, que seran a les restes més noves.

El més pràctic és recollir tot el compost tres cops l’any obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors.

El compost es pot guardar gairebé un any, però el més comú es utilitzar-lo quan el recollim.

Abans d’ emmagatzemar el compost, ens hem d'assegurar que és ben madur, d'aquesta manera, evitarem que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador.

Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.


RECOMANACIONS:


• S’aparten les restes de la part superior que encara no s’han desfet i es deixen dins d’un carretó o a terra mateix.

• Es decideix com i on es separa el compost de les restes sense desfer.

• Si el compost encara conserva la seva humitat, a cada 3 ó 4 palades de compost que es tira sobre el garbell s’ha de passar la mà amb un guant per aconseguir que només el compost acabat i més fi passi a través dels forats.

• Si es vol, abans d’aquesta operació es pot deixar assecar el compost un o dos dies, d’aquesta manera es filtrarà més bé, però, quan es buida el compostador, es tenen tantes ganes d’obtenir el preuat material que, segurament, no es voldrà esperar ni unes hores.

Quan el compost està una mica humit, l’olor de bosc és tan agradable que compensa amb escreix el fet de dedicar-li una estona més.

• Les restes sense desfer que s’han apartar al principi, es tornen a ficar dins del compostador juntament amb les parts més gruixudes que han quedat a l’altra banda del garbell.

• No cal amoïnar-se pels organismes que apareixen escampats per terra, ja que ells mateixos trobaran el camí cap al compostador i continuaran treballant.


COM UTILITZAR EL COMPOST


Els jardins i horts necessiten el compost per renovar les substàncies que les plantes i altres vegetals han absorbit durant el creixement.

Per aplicar el compost a plantes i arbres ornamentals, s’ha de fer servir el compost madur (entre 4 i 6 mesos) per assegurar una absorció de nutrients lenta i continuada a mesura que plogui o que es regui.

Si el que es vol és aplicar-lo a l’hort, es fa servir un compost fresc (entre 2 i 3 mesos), ja que l’alliberació de nutrients serà molt més ràpida, però curta.

Com que aquest compost no conté cap substància química, no hi ha cap perill que es cremin les plantes encara que es sobrepassi la quantitat recomanada, de totes maneres, a continuació hi ha alguns exemples de la utilització correcta del compost en diferents àmbits:


• A l'hort: entre 1 i 2 mesos abans de plantar-hi res i amb el compost madur, s’apliquen uns 10 litres de compost per metre quadrat (aprox. 4 litres és un 1kg. ).

Aproximadament que resti una capa de compost d´uns 2cm. aproximadament per la part superficial, però sense enterrar-la.

• Arbres fruiters: una vegada s’hagi fet tota la recol·lecció de la temporada, s’apliquen a l'arbre uns5 l/m2 (una capa de 2 cm), per tornar-li el que ha produït en forma de fruita.

Durant el creixement també s´hauria d´anar afegint compost un parell de cops espaiats.



                                                                       JOAN